Arxiu mensual: juny de 2013

Contra l’ERO de RTVV

Des de fa anys, cada dia, a les 8 en punt del matí, de dilluns a divendres, he pres cafè amb Joan-Carles Simó. Des de fa anys, també, cada dimecres, a les 15 hores, n’he compartit un altre amb Josep Riera. Són dos lingüistes professionals, que van guanyar amb mèrits propis una plaça a RTVV. Puc donar fe que les seues van ser unes oposicions netes. Insistisc: puc donar fe. Tots dos, a més, venien de fora de la casa. Joan-Carles, de l’ensenyament. Josep, de l’administració. He conegut pocs professionals de l’assessorament lingüístic que entengueren més ràpidament el mitjà de comunicació en què treballaven. La seua grandesa, les seues limitacions, la gestió dels egos periodístics, i un llarg etcètera de factors que en condicionen la faena. RTVV va guanyar molt amb ells. Els ho han pagat, avui, amb el comiat. Tots dos han sigut víctimes d’un ERO injust i, a més, fet amb els peus. Ells perden molt. Jo també. Però RTVV no serà la mateixa sense ells, una empresa que dilapida el millor capital: els recursos humans. Fa temps que vaig intentar allunyar-me de la barricada lingüística, per diverses raons. Però, en ella, continua treballant una part dels nostres millors conciutadans. Gent oberta, cosmopolita, amb un ull en la seua llengua i l’altre en la universalitat cultural. Gent que et fan creure, malgrat els condicionants externs, que és possible el tele-espill de la normalitat. Tan imaginada com vostès voldran. Però possible. Els meus amics Joan-Carles i Josep n’han sigut dels millors. RTVV baixa un altres escaló en la seua cursa cap al punt de no-retorn. Sense Joan-Carles i Josep, el dilema cau per la banda dels partidaris que la nostra llengua només servisca “per anar en cos de camisa”. Una llàstima, i un delicte. Espere que la justicia, si en queda, farà que jo puga tornar a prendre cafè cada matí amb Joan-Carles i cada dimecres, en acabant de dinar, amb Josep. Necessite creure-ho. Us trobarem a faltar. Però tindrem cura de la vostra cadira: tornareu!

Nacionalisme i societat civil

A vore. Nota a partir del comentari que vaig fer sobre les declaracions de Muñoz Molina i la feblesa “cívica” de la cultura espanyola. Ja en sou uns quants –i no puc estar tot el dia repentint-me i copiant e-mails– els que em demaneu d’escriure alguna cosa sobre la necessitat de reforçar les iniciatives “civils” per davant de les polítiques. No és cap novetat. És el que jo pense quasi des que portava pantalons curts. Veiem: el que importa, al meu entendre, són els canvis socials, no solament els “polítics”. Els segons, de fet, haurien de ser un instrument per a aconseguir els primers. I no a l’inrevés, com passa sovint. Altrament, no m’interessen gens. En fi, ací no és lloc per a allargar-me. Ara bé, com us he dit en “privat” a alguns, vaig dedicar un llibre al tema l’any 1994: La utopia necesaria. Nacionalisme i societat civil (Bromera):

http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/la-utopia-necessaria-nacionalisme-i-societat-civil.html

En efecte, el llibre és vell, però jo més i encara m’aguante dret. De manera que, per si en tenim interès, us en deixe la referència. I també l’enllaç d’alguna ressenya:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/60308

Aquesta pissarra virtual és bona per a fer “pintades” i poca cosa més. Tampoc no ens farà cas ningú, però passarem el temps i tocarem els collons a algú. Au, vaig a berenar, que he dinat molt poc.