Arxiu mensual: febrer de 2016

Qui no és agraït no és ben parit

faenafeta

Estimats amics, bona nit tingueu.

Lamente profundament no poder compartir taula amb vosaltres aquesta nit. Un compromís anterior, indefugible, em manté allunyat del nostre poble. Espere que no m’ho tindreu en compte. Us agraïsc molt sincerament que us hàgeu enrecordat de mi en aquesta festa de l’ensenyament i de la literatura. Deixeu-me, de pas, que us agraïsca la tasca profesional i cívica que desplegueu com a mestres i també com a pares. M’hi reconenc, si m’ho permeteu, en els dos aspectes.
Vaig fer de mestre d’escola durant 8 profitosos anys, sense dubte els més feliços i fèrtils de la meua vida profesional. Com sabeu, també he tingut la sort de fer de pare, un ofici complicat que s’aprén de la mateixa manera que, de menut, vaig aprendre a anar en bicicleta pel Camp del Raspí: a bacs i rebolcons, sense manual d’instruccions clares.
No em faré llarg, que potser encara no heu sopat o vés a saber si ja s’ha fet massa tard.
No deixeu de fer una forta abraçada a Maria Jesús i a Dani, amb qui m’hauria encisat de compartir conversa, dos bons amics i excel·lents creadors literaris.
Insistisc, gràcies per enrecordar-vos de mi.
De part de Toni, de ca Cándido, un consell d’amic: no us oblideu mai de ser feliços.
Gràcies,
Bona nit!