Bertrand Russell

Textos antics
Espill d’insolències (2000, Ed. Bromera).

8-IX-92

Llegesc La meva concepció del món, de Bertrand Russell. És, senzillament, un llibre colossal, una entrevista excel.lent. Lord Russell era d’una família molt ben col.locada socialment i política, i no tenia per què haver-se ficat en camisa d’onze vares. Com era d’esperar, els de la seua classe no li ho van perdonar mai.
Va dedicar la vida al pensament, a la reflexió. Primer, a les matemàtiques i a la lògica; després, a la filosofia; finalment, es convertí en un dels assagistes més crítics i influents del seu temps. Les seues posicions antibel.licistes són, per exemple, el millor pacifisme. Intentà que el seu país es mantinguera neutral en la I Guerra Mundial perquè la intervenció no tenia cap sentit. Però lluità amb cor i ànima contra Hitler en la Segona perquè l’objectiu dels nazis era més aterridor encara. No hi veig cap contradicció, com alguns hi volen trobar. Al capdavall, no podia ser de cap altra manera. És, insistesc, el millor pacifisme: un pacifisme laic, no fonamentalista, no dogmàtic.
Avui he llegit amb atenció les seues opinions sobre el capitalisme i el comunisme. O millor dit, sobre l’anomenada política de blocs. Em costa més estar-hi d’acord. La creença segons la qual la distensió entre l’Est i l’Oest havia de comportar més marges de benestar i de llibertat és una fal.làcia evidenciada ja per l’experiència. Ho lamente, amb el perill assumit de passar per ortodox. Però, posat a dir la meua opinió, em fa l’efecte que el final de la guerra freda no ha augmentat ni poc ni gens la llibertat ni la felicitat de la Humanitat. No m’atreviria tampoc a dir el contrari, perquè al món tot té dues vores i un punt mitjà. Això no obstant, crec que el nostre planeta actual ha esdevingut un món unipolar tan perillós com l’anterior. Els esclats de la Guerra del Golf i dels Balcans eren impensables amb l’equilibri precedent. Que era l’equilibri del terror ? D’acord ! Això és un altre tema. Els patiments de tanta gent –croats, serbis, musulmans de Bòsnia–, la mort dels innocents i la destrucció també pesen molt. Que la llibertat té un preu ? Atenció amb l’argument: pot ser demagògic.
En fi, siga com siga, té raó Joan Fuster: “Bertrand Russell no és un filòsof, sinó un desinfectant.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *