L’autocensura

Textos antics
Espill d’insolències (Bromera, 2000).

9-IX-92

​La pitjor censura és, sense cap mena de dubtes, l’autocensura. La censura d’altri té un avantatge incorporat: sempre s’intenta combatre, precisament perquè prové de fora. Ni que siga per amor propi.
​Quan l’esperit censor està interioritzat és impossible de combatre perquè ha esdevingut part de la pròpia manera de veure les coses: la pitjor de totes. És una condemna per anticipació, una conducta que mira d’agradar, d’acontentar a algú: d’ajustar-se a un motle. La variant més coneguda n’és la síndrome d’Estocolm, l’enamorament del botxí. Es tracta d’un efecte hipnòtic, de pèrdua de personalitat i d’emmirallament en els ulls, els gestos, les corbates, els vestits i els símbols de l’enemic: una perversió que s’estén entre aquells que se senten derrotats de bestreta, abans de la batalla. S’assenta sobre una falta de solidesa dels propis principis i aflora en els moments de desorientació i de pèrdua de referents.
​En la vida quotidiana, aquesta actitud té manifestacions individuals en la secretària que s’enamora de qualsevol cap que la maltracte; en el valencià que parla castellà conscientment –i sense necessitat aparent– perquè ningú no li descobresca un atàvic origen rural; en el negre que intenta fer riure l’auditori imitant els estereotips difosos sobre la gent del seu mateix color; en el gai clandestí que pressumeix de mascle masclista; i un llarg etcètera sempre inacabat.
​Sobre això no hi ha dubte. L’autocensura és l’arma més productiva i profitosa de l’absolutisme perquè regula una certa classe de dominació sense posar en evidència la llibertat que conculca. Els covards en diuen prudència i precaució. No per això deixa de ser fastigosa, repugnant. Ni per això deixen de ser covards, evidentment.
​A casa, sempre n’hem dit amor d’amo. Tot plegat, puta misèria. I, sovint, rep el nom –sobretot entre els periodistes– de professionalitat, un concepte que, efectivament, dóna molt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *