Frederica Montseny

Textos antics
Espill d’insolències (Bromera, 2000)
Un text escrit avui fa 20 anys.

15-I-94
No puc recordar l’any exacte. Devia ser potser el 1975 o 76. La vaig escoltar parlar, per primera vegada, a València, en un lloc recòndit i amagat que ara no trobaria però que tinc ben cristal.litzat a la retina. Apassionada i ferma, insistia en la necessitat que ens atrevírem a pensar sense prejudicis, sense por d’errar tampoc, sense motles. En la necessitat de buscar el nostre equilibri col.lectiu.

No hi vaig veure cap radicalisme ferotge, com alguns indocumentats hi troben. Només una personalitat gran i vigorosa que parlava del poder sense cap mena de reverència. Una dona gran que em provocà, de seguida, una adhesió espontània.

Se’ns ha mort avui un bon bocí de l’esperit crític. Se’ns ha mort també una dona indisciplinada, feta pel seu compte, com potser no en queden. Se’ns ha mort Frederica Montseny. Que Déu Nostre Senyor, si és que n’hi ha –que no n’hi ha–, la tinga en la glòria celestial, divertida i en pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *