Miguel Torga

Textos antics.
Espill d’insolències (Bromera, 2000)
13-X-92

He dedicat els darrers dies a llegir, en traducció catalana de Seabra i Vimala Devi, La creació del món, la novel.la (?) de l’escriptor portugués Miguel Torga. Es tracta, com diria Pla, d’un text de fàcil accés. El que més m’agrada n’és l’ambigüitat calculada. ¿ Ens trobem davant d’una novel.la o es tracta més aviat d’allò que alguns barbuts especialistes anomenen prosa no-narrativa ? Dit d’una altra manera: ¿ per què La creació del món no forma part del vastíssim Diari d’aquest gran escriptor ? ¿ On n’és la distinció ? ¿ Fins a quin punt una cosa és notícia autobiogràfica i l’altra especulació narrativa de ficció ?
Potser no dic res que no s’haja dit. Ben mirades les coses, tant se val. El que em captiva de Miguel Torga, com de Josep Pla, és la capacitat de literaturitzar la quotidianeïtat: l’elevació a la categoria literària el més innocu, intrascendent i banal: el món innocent i senzill, sense pretensions. La clau de volta de la seua vàlua literària rau, tant en l’un com en l’altre, en l’adequació entre el tema i l’estil: en l’aposta per la senzillesa de les coses petites, en els detalls més arran de terra, d’una banda; en la claredat de l’expressió col.loquial i directa, de l’altra. En la recerca obsessionada de la frase ordenada i l’anotació del fet viscut, en la concreció sobre el paper d’una forma de vida –d’una mentalitat, hauria dit el sociòleg– que travessa classificacions ideològiques i ventalls filosòfics: en l’impuls immoderat sentit davant d’una passió cega i delerosa, davant d’un altre remot i perdut definitivament, en l’emoció continguda davant d’un paisatge dolç i amable que ens relaxa, en la carta a una tia monja o en la consulta d’un metge de capçalera.
Torga i Pla, Pla i Torga, segons la meua manera de veure les coses, reivindiquen el pes de la memòria com la biga mestra de la vida. Una memòria que en llibres com La creació del món es projecta com una invitació a la conversa amable amb el lector. I en això estem, conversant. Ara amb Torga, adés amb Pla.

14-X-92

Per pura i simple curiositat, he consultat un programa oficial de literatura. No apareix Miguel Torga. He preguntat a un amic catedràtic en la matèria: no el coneixia ni de nom ni de lluny. A penes ho podia creure, però tant que se me’n fot, naturalment. No he tingut mai un interés acadèmic per la literatura. Ell s’ho perd: el meu amic catedràtic, vull dir. Ben pensat, Miguel Torga no és un autor per a ser estudiat, sinó per a ser llegit. S’ha de constatar, però, que l’embrutiment de l’obscurantisme arriba ja a les nostres universitats. De totes maneres, ¿ per què havíem d’esperar una altra cosa ? ¿ Que és la Universitat sinó una institució medieval ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *