Efecte col.lateral del 23-F

Un text inclòs a Espill d’insolències (Bromera, 2000).
23-II-96

Jo tenia vint-i-quatre anys, i era mestre progre d’escola progre. I, d’amagat, entrenador del Meliana C. F. Havíem estat campions de la tercera regional sense predre ni un sol partit. I ara, en segona, anàvem líders. Diumenge anterior havíem empatat el primer partit, enfront del Puig C. F. Dilluns, el senyor Tejero va fer el seu colp d’estat. L’endemà, a l’entrenament, em vaig dirigir als meus jugadors i vam comentar el que havia passat al Congrés dels Diputats el dia anterior. Vaig suspendre l’entrenament de divendres vinent i vaig citar tota la plantilla a la manifestació unitària contra el colpisme. Dissabte, a les 9 del matí, el president del club em va comunicar la meua destitució com a entrenador.

espillfrontal

Des de llavors, avui fa quinze anys, sóc un entrenador de futbol desocupat, sense equip. He fet mans i mànegues per superar-ho, però continue esperant-ne l’oferta amb paciència benedictina des d’aquell dia ombrívol que no m’abandona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *