A Urgències de l’Hospitalet

Estic a Barcelona de visita familiar. L’al.lèrgia primaveral que arrossegue des de fa setmanes ha entrat de sobte en una fase crítica. Ulls, gola, veu i urticàries diverses s’han posat d’acord per amargar-me’n la visita i el natalici de la meua filla. Però no han pogut. Qui és cabut ja en té prou. El dia havia començat malament. Però s’acaba la mar de bé. Demà Déu proveirà, que deia ma mare. De bon de matí, m’ha atés un servei mèdic telfònic, que jo desconeixia. Excel.lent atenció. Què has de fer i què no has de fer. Primers auxilis, en podem dir. Recomanació final després de les meues explicacions i detalls : “convé que el veja un metge com més prompte millor. I el centre d’urgències obert les 24 hores més a prop d’on vostè es troba és a l’Hospitalet. Hi pot anar, des d’on es troba, amb dues paradez de metro”. Molt agraït i carretera i manta. Allà que ens hem plantat. M’he passat el matí a urgències de l’Hospitalet, amb la meua cartilla sanitària valenciana. En cinc minuts m’han atés. Primer una infermera. Després un metge. En acabant una altra infermera, que ha executat les ordres del metge. M’ha deixat reposar i en mitja hora ha tornat el mateix metge. Professionalitat, educació, diligència, coordinació, amabilitat i, damunt, encert en el tractament. Almenys fins ara, quan escric. Què més pots demanar? Un país és, en primer lloc, una xarxa de serveis públics : educatius, sanitaris, comunicatius, assistencials, etc. M ‘he sentit orgullosament ciutadà d’aquest país que m’ha acollit amb la meua targeta sanitària valenciana. No malbaratem els seus/nostres serveis públics. Són la biga mestra del nostre model social. Salut i bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *