Sant Josep, dia de la cremà de les Falles

Un text escrit l’any 1993 sobre un fet ocorregut el 1963. El vaig publicar dins Del meu dietari Espill d’insolències (Bromera, 2000). El mantinc fil per agulla.

19-III-93

​Al març de 1963, avui fa 30 anys, la falla de la plaça del Caudillo de la ciutat de València va cremar una efígie de Joan Fuster. El fet no constituïa cap homenatge al nostre més gran escriptor del segle XX. Ben al contrari, es tractava d’un autèntic acte de fe contra un suposat heretge nacional. Joan Fuster, durant l’any 1962, havia publicat tres llibres clau en la seua producció de temàtica cívicopolítica: Nosaltres els valencians, El País Valenciano i Qüestió de noms. El contingut d’aquests llibres impugnava tots els tòpics vigents sobre la realitat valenciana i plantejava una perspectiva de futur basada en un projecte alternatiu d’identitat nacional.
​La reacció de les anomenades forces vives i de l’entramat periodístic oficial va ser foribunda. La premsa de la ciutat de València va instrumentalitzar una forta campanya contra l’assagista a qui van acusar calumniosament de no sé quantes mentides i falsetats. La crema del ninot de Joan Fuster, davant dels mandamassos de la ciutat, va ser tot un símbol. A la manera del sant Ofici inquisitorial, l’ajuntament franquista de València va voler donar exemple a la ciutadania. El foc festiu i alegre de la falla es convertia, per una vegada, en arma justiciera i purificadora dels excessos intel.lectuals i catalanistes de l’escriptor. A partir d’això, tothom ja sabia a què atenir-se si es desviava, ni que fóra de pensament, de les essències del valencianisme ben entès que han defensat sempre els dirigents de la Junta Central Fallera de València.
​La trista paradoxa és que cap intel.lectual valencià no ha escrit unes pàgines més boniques i apassionades sobre les falles que Joan Fuster. No és debades que, amb el suggerent títol de Combustible per a falles, va recollir els seus articles en un llibre imprescindible per a qualsevol aproximació al món faller. El foc, els ingredients de la festa i la seua història, els llibrets, la gràcia fallera, la música o els bunyols van ser motius perquè Joan Fuster escrivira una sèrie d’articles plens d’estima sincera per una festa que, ell, com a suecà, no tenia per què sentir com a pròpia. A pesar d’això, en els seus escrits va saber transmetre el millor dels seus sentiments d’una manera memorable des del punt de vista periodístic i literari.
​I és que, a València, alguns, atrinxerats darrere de la seua ignorància, quan senten la paraula intel.lectual, es posen els saragüells i, amb un ramplell barbàric, encenen una falla. Per si de cas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *