El darrer soterrar

Aquest article el vaig publicar el mes d’agost, després de visitar el lloc on van caure mort l’any 1938 mon tio, el germà gran de ma mare, caporal de l’exèrcit legal de la República. Demà, dia 1 d’abril, farà 75 anys de la derrota republicana. Memòria als demòcrates.

El darrer soterrar

Temps arrere, durant el vetlatori de ma mare, una de les seues amigues em digué que se n’anava l’última dels germans Orts “sense haver-los soterrat a tots.” Ja havien mort els meus tios Miguel, Paco i Maria sense saber el parador del germà major, plorat durant dècades en el silenci de la por. Pels meus avis, que l’havien perdut en una guerra també perduda. Per la dona, la tia Doloretes, que demanava un lloc on portar-li flors. Per la meua cosina Lola, òrfena de pare des dels setze mesos. 75 anys després, sense cap dels germans al món, la tenacitat de la meua cosina i del meu germà ens han portat la consolació d’esbrinar on jau el cos del meu oncle. La càlida professionalitat de Josep Font n’ha sigut la clau de l’èxit. Li estarem eternament agraïts. Abraçats per la mateixa memòria, ara sabem el dia, hora i la manera en què van ser abatuts el seu avi Joan i mon tio Cándido en defensa dels ideals que representava la República per a un català d’Alella i un valencià de Meliana. Víctimes d’un règim assassí permés per les democràcies occidentals i arrecerat sota el palis de l’església. Divendres passat, al voltant del migdia, una part de les dues famílies ens trobàrem a Sarrión. ¡En l’instant en què ens abraçàvem, eixia una processó de l’església, voltejaven les campanes i sonava l’himne d’Espanya! Tot seguit, una pedregada descarregava sobre la concurrència. Mentrestant, nosaltres iniciàvem l’ascens al punt on els nacionals s’acarnissaren sobre una brigada de soldats republicans cansats i desnortats. Hi vam ser tres hores llargues apamant aquell lloc de memòria trista, entre trinxeres i pensaments incontrolables. La meua cosina hi va recollir un sac de terra que servirà per beneir el soterrar que ens faltava. Per acomiadar Cándido Orts Muñoz, son pare, caporal del legítim Exèrcit de la República.

Publicat, el 21 d’agost a Levante-EMV. València

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *