UNA NOVA RTVV PER A UN PAÍS NOU

image

Acabe de rebre el burofax que posa fi a la meua relació laboral amb RTVV. Després de 25 anys de serveis i de dues oposicions, m’acomiaden per burofax. El MH Alberto Fabra va decidir tancar i liquidar l’empresa pública més important del país. I els escolans d’amén que fan de diputats del PP, entre ells vora una dotzena d’imputats per corrupció, li convalidaren el decret-llei a les Corts Valencianes. Ni ells podien arribar a menys ni nosaltres a més poc. Ací us deixe la meua contestació.

UNA NOVA RTVV PER A UN PAÍS NOU
Toni Mollà

1. UN NOU ENTORN GENERAL
Encara no fa ni mig segle, el País Valencià era una societat tradicional de base agrària que Joan Fuster va descriure en Nosaltres els valencians. En poques dècades, el país ha passat per una industrialització ràpida i anàrquica que ha provocat desajustos i daltabaixos en la seua estructura social. Ara, respon a una estructura postindustrial amb més del seixanta per cent de la població activa en el sector terciari i menys del quatre per cent ocupada en l’agricultura. Si la industrialització comportà fenòmens com ara la desagrarització i la urbanització, la irrupció del paradigma informacional ens aboca a una societat allunyada de la tradicional i també dels models industrials. Aquesta modernització accelerada ha dislocat, de retruc, la cultura tradicional i n’ha clivellat la cohesió social. A més, la revolució tecnològica general s’ha superposat a un canvi en l’organització territorial de l’estat, iniciat amb la Constitució de 1978, a la integració europea i la consegüent ampliació de mercats i de fronteres. El País Valencià és, finalment, una societat fracturada culturalment en què els espais de consens són imprescindibles. En aquest context, la cohesió social i territorial exigeix un acord civil al voltant del capital social públic i, en primer lloc, de l’espai públic de la comunicació.

2. UN NOU DIAGNÒSTIC
La realitat socioeconòmica, política, cultural i comunicativa ha viscut, com diem, canvis inconcebibles fa unes dècades. Cal, per tant, una reflexió sobre les funcions del sector públic de la comunicació –i la radio i televisió públiques, en primer lloc– enmig d’aquest panorama. Cal, en primer lloc, superar les opinions estrictament ideològiques sobre un tema tan transcendent i una anàlisi teòrica i aplicada que precedisca l’establiment d’una nova política pública. Això des del convenciment que el sector públic de la comunicació és tan important com el sector públic de l’ensenyament, la sanitat o els serveis anomenats socials. L’espai públic de la comunicació és un espai-cruïlla de tots els altres sectors socials i, de retruc, la garantia de la cohesió social i territorial. En aquest marc, les Corts Valencianes tenen l’obligació de reordenar l’espai públic de la comunicació amb criteris d’eficiència econòmica i d’inversió sociocultural tot bandejant els discursos tacticistes.

D’altra banda, el model d’espai públic i, per tant, de radiotelevisió pública conegut fins ara està en perill d’extinció. Hi concorren factors polítics, econòmics i socioculturals (inclosos els tecnològics), però també certs models de (mala) gestió. La mostra més clara és l’actitud del Partit Popular a RTVV, a TeleMadrid o a RTVE i la pressió lobbista de la Unión de Televisiones Comerciales Asociadas (UTECA) contra el model de negoci dels operadors públics. Els interessos (informatius i econòmics) dels grups mediàtics –PRISA, Grup Godó, Vocento o Unidad Editorial, posem per cas– tenen com a objectiu primer la consecució de beneficis ni que siga amb l’erosió i la reducció de la competència. La confluència (i complicitat) d’interessos polítics i econòmics de partits polítics i empreses de comunicació és devastadora per a la pluralitat i la qualitat informatives, però també per a l’estructura econòmica i sociocultural de l’estat (i) del país. D’ací la importància d’unes televisions públiques independents orgànicament i professionalment. En la línia informativa (que no són només els programes informatius) i en les decisions com a empreses productores, proveïdores i distribuïdores de continguts.

Un punt d’interès que, potser per obvi, no sempre es destaca com cal, és la funció de la televisió pública com a motor de la indústria audiovisual (i, per extensió, cultural), especialment en temps de crisi econòmica. La Generalitat ja atorgava a la creació de RTVV en els seus programes econòmics de la darreria dels anys 80 (PEV II i PEV III) un paper d’arrossegament sobre l’estructura productiva del país, caracteritzada per una petita i mitjana empresa sense demanda sostinguda. En una societat en trànsit cap a allò que Alain Touraine i Daniel Bell havien batejat com a “societat postindustrial”, el sector audiovisual (amb els subsectors que en depenen) ha esdevingut peça i símbol, alhora, del canvi de model productiu que necessita el país. La història del sector audiovisual –raquític abans de RTVV– ha evolucionat en paral·lel a l’evolució d’una societat que produeix més serveis que mercaderies, amb una distribució ocupacional amb preeminència professional i tècnica on destaca –perdó: on hi hauria de destacar– el coneixement com a font d’innovació i desenvolupament. La modernització del país exigia un impuls “públic” sobre aquesta indústria emergent. Aquest va ser, al meu entendre, l’èxit inicial –insistisc: inicial– de RTVV. El desmantellament progressiu però imparable d’aquest sector privat coincideix amb la caiguda de la demanda –“la voluntat i capacitat de consum”– per part de RTVV, sobretot a partir de 1995, amb l’arribada del PP a la Generalitat. Per contra, la crisi actual aconsellaria que RTVV complira una visió estratègica per al desenvolupament econòmic d’un país perifèric quant als centres productius en matèria cultural.

3. UN NOU CONTEXT AUDIOVISUAL
En aquest sentit, proposem, d’entrada, un pacte de mínims sobre el qual assentar polítiques compartides per tot l’espectre sociocultural –llengua, cultura i comunicació– amb la creació d’una nova RTVV al capdavant del projecte. Davant de les agressives polítiques contra el sector públic imposades amb la bandera de l’austeritat, hem de presentar un model de radiodifusió pública que complisca les tradicionals missions d’un servei públic capaç de competir amb els grups de titularitat privada i de generar una demanda de continguts i serveis al sector privat de l’entorn immediat. Tot això pren una dimensió especial després del fracàs de la implantació de la TDT que exigeix la revisió del mapa comunicatiu i la (re)definició del concepte de servei públic –incloent-hi el que han de complir els operadors privats, les llicències dels quals són concedides “per a la gestió indirecta del servei públic”, d’acord amb la Llei General Audiovisual.

Com a primera passa, s’imposa un pacte entre els actors polítics i econòmics que recupere RTVV i que, per mitjà d’un Pla Director, la dote de viabilitat econòmica, independència dels òrgans de govern, model empresarial i autonomia professional. En aquest sentit, les Corts han d’impulsar una nova legislació sobre l’audiovisual, la primera fase de la qual hauria de ser la creació del Consell de l’Audiovisual Valencià; la redacció d’una nova Llei de l’Audiovisual Valencià; i una tercera acció que hauria de concretar-se en la Reforma del règim de RTVV.

3.1. El Consell de l’Audiovisual ha de ser l’autoritat independent sobre tots els operadors i concessionaris, de titularitat i/o gestió pública o privada, i amb competències reguladores i sancionadores sobre el sector, inclosos els formats i les vies de transmissió. El Consell hauria d’intervindre en els processos concessionals i supervisar les xarxes de telecomunicacions. Els membres n’haurien de ser experts acadèmics i/o professionals i el seu mandat ha d’anar més enllà de la legislatura.

3.2. La Llei de l’Audiovisual Valencià ha de ser el marc de l’activitat audiovisual i l’acció institucional per al desenvolupament del sector. Hi ha d’establir les competències de la Generalitat i regular-ne l’activitat audiovisual, el suport a la producció, la distribució i la promoció del seus productes i serveis. La Llei hauria de posar fi a la dispersió normativa i adequar les obligacions dels operadors (públics i privats) que emeten al i/o des del país. Hi ha d’establir, alhora, una política que limite la concentració de poder de les empreses que assegure l’oferta plural, circumstància irrenunciable per a una societat democràtica. En aquest sentit, l’espai públic de la comunicació al PV ha d’augmentar amb un mínim de 2 múltiplexs de TDT (8 programes o antics canals) que matisen l’augment exponencial de la recepció de programes-canals en castellà estatals, autonòmics i local-comarcals, com també les arribades pel cable i per satèl·lit i els servicis connexos.

3.3. Finalment, cal una nova Llei de creació de RTVV que establisca una detallada definició dels continguts de servei públic i un finançament proporcionat que ha de desplegar-se en un nou Contracte-programa. Hi ha d’establir un sistema de nomenament del director general per majoria de les Corts que no siga una translació numèrica de les majories electorals. Aquest pacte és un pre-requisit per a garantir que RTVV no siga un televisió de partit com ha ocorregut des de la seua posada en marxa. El Director General hauria de ser nomenat, així mateix, per un període superior a la legislatura. Paral.lelament, s’hauria de redissenyar les competències del Consell d’Administració, amb l’objectiu que tinga més capacitat de decisió per a (re)definir unes funcions que, sense ànim d’exclusivitat, mirem de ressenyar:

• RTVV ha de ser bandera de la qualitat des del model de gestió fins a la programació, amb transparència absoluta i gestió professional. La qualitat de programació exigeix el pluralisme de veus, cosa que implica el foment del debat públic i la independència professional.
• RTVV ha d’assumir la funció de motor de la indústria audiovisual i el compromís amb les indústries culturals –el teatre, la dansa, la música, el cinema, la literatura i l’art, entre altres– i facilitar-ne l’accés dels ciutadans.
• RTVV ha de projectar la identitat cultural d’una manera crítica i renovadora, no solament passadista o antropològica.

4. CONCLUSIÓ. UNA NOVA RTVV
A nivell intern, per tal de recuperar i refermar la legitimitat de RTVV cal elaborar un Pla de Viabilitat que n’establisca el projecte empresarial i incloga les previsions d’evolució amb una planificació dels objectius empresarials i dels recursos necessaris. Un Pla que ha d’incloure una anàlisi econòmica i financera i el punt crític perquè l’empresa no tinga pèrdues. La nova RTVV exigeix, per tant, canvis legals, econòmics, organitzatius i, paral·lelament, una redefinició de la línia informativa i dels continguts que ha de produir, adquirir i difondre. En aquest sentit, alguns factors a repensar de manera peremptòria són, per exemple:
a) Els suports i plataformes d’emissió de RTVV.
b) La revisió de continguts, com ara la compra de drets d’emissió de paquets cinematogràfics o esdeveniments esportius, que han situat alguns operadors en una cursa econòmicairresponsable.
c) L’aposta pels informatius i la producció pròpia com l’eix vertebrador de la graella d’emissió més enllà de la idea costumista que ha generat fins ara. La televisió és una proposta d’identitat.
d) Reforma del model de gestió publicitària.
e) Explotació comercial dels fons documentals. La BBC és la companyia pública que més ha avançat en aquesta estratègia, amb la creació de BBC Worldwide dedicada a les activitats comercials com la venda de programes i la confecció de canals temàtics de pagament.
f) Els nou servicis digitals.
g) Els nous nínxols de mercat i els nous mercats.
h) Noves fórmules de col·laboració amb les televisions públiques del mateix àmbit cultural. IB3, CCRTV, en primer lloc.
i) Noves fórmules de col·laboració públic-privat.
j) Noves sinergies i aliances: UER, FORTA, COPEAM, etc.
k) Modernització tecnològica i explotació directa de la xarxa pròpia de difusió del senyal.

Fa més de deu anys que la UER va definir les missions del servei públic de la següent manera: “una programació per a tots, un servei de base generalista amb ampliacions temàtiques; un fòrum per al debat democràtic: lliure accés del públic als principals esdeveniments; una referència en matèria de qualitat; una abundant producció original i un esperit innovador; una vitrina cultural; una contribució al reforçament de la identitat europea, com també als seus valors socials i culturals: un motor de la investigació i del desenvolupament tecnològic”. La nova RTVV hauria de ratificar-les.

Aquest text va ser publicat per primera vegada dins el Llibret de la falla Arrancapins de València, 2014, que estava dedicada íntegrament al tancament de RTVV.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *