Sobre H. G. Wells

Un text escrit avui fa 18 anys.
Espill d’insolències (Bromera, 2000)

13-VIII-96

Avui fa 50 anys de la mort d’Herbert George Wells. En el seu homenatge, torne a llegir un dels llibres que més em va impactar al seu dia: El País dels cecs, un petit llibre, per cert, que em recomanaren els meus alumnes d’Educació General Bàsica fa una desena llarga d’anys. Però deu ser un llibre menor: no apareix en cap de les ressenyes sobre Wells publicades a la premsa amb motiu de l’aniversari: La màquina del temps (1895), L’illa del doctor Moreau (1896), L’home invisible (1897), La guerra dels móns (1898), Contes de l’espai i del temps (1900), etc.

A hores d’ara, torne a gaudir-ne d’allò més. I em provoca la idea, irrefrenable, de rellegir, seguidament, el meu darrer llibre de capçalera: Ensayo sobre la ceguera, de José Saramago.

Vés tu a saber per què, ara no llegiré l’escriptor portugués amb els mateixos ulls. M’assalta també el dubte que cap ressenyista hi haja vist paral.lelismes. Deu ser problema meu: falta de cultura literària. En Saramago, tothom hi veu Camus i el seu moralisme d’esquerres; i Kafka i la seua expressió intel.ligentment expressionista en les situacions límit. I encara hi veuen Buero i Sábato i tants i tants altres homenots que sempre queda bé de citar. Les coses de la literatura deuen ser més pregones que no arribe a saber ni sospitar jo.

Per cert: en Saramago, com en Joan Fuster, vés tu a saber per què també, jo no hi veig tampoc cap Voltaire, com s’entesten a trobar-hi les celebritats de la crítica literària, sinó dos Diderots com dues enciclopèdies.

En fi, petits detalls. Coses meues.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *