Els alemanys i els francesos –encara.

image

Espill d’insolències (Bromera, 2000)

Escrit avui fa 22 anys!

16-IX-92

​Alemanya és, a hores d’ara, l’única potència econòmica real del nostre continent. Els francesos, que han estat els autèntics impulsors de l’Europa de Maastrich, s’ho miren amb recel. I recuperen així un odi quasi atàvic, no sempre soterrat, que no estanyà la reconciliació històrica signada protocolàriament ja fa més de 30 anys entre De Gaulle i Adenauer. El pòsit, el record del dolor antic, encara persisteix entre els uns i els altres.
​Les tres guerres mantingudes entre alemanys i francesos en setanta-cinc anys (1870-1945) han deixat el seu solatge. Especialment la darrera, tan viva encara en la memòria col.lectiva dels francesos. El terme despectiu de boches amb què aquests darrers es refereixen als seus veïns alemanys n’és una prova eloqüent. La reciprocitat, matisada, del sentiment, l’encontraríem en aquella coneguda sentència del Faust de J.W.V. Goethe que tant agrada de repetir a Rafael-Lluís Ninyoles: “Un bon alemany no pot veure un francès, però bé que li agrada beure el seu vi”.
​Els prejudicis –va dir algú– separen més no que els idiomes i les fronteres. Fóra qui fóra, tenia més raó que un sant laic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *