Lluitant contra l’oblit

image

La periodista Laura Ballester va bregar pràcticament en solitari durant anys amb l’accident del metro de València del 2006. El diari Levante-Emv, amb bon criteri, li va deixar pàgines i pàgines perquè publicara totes les seues investigacions. Exhaustives, contrastades, amb fonts directes. Sense espai per a la pirotècnia literària. Fets contrastats. Explicats de formal freda, racional, de vegades crua, sense valoració subjectiva. Tanmateix, El context social, polític i mediàtic del País Valencià no l’ajudava. Ni a ella ni a les víctimes de l’accident. Ben al contrari. El silenci i la desinformació conformaven una interessada cortina de fum que es realimentava des dels poders públics. Però Laura Ballester, cabuda –tenaç, en registre culte–, va continuar amb una responsabilitat social i professional que s’autoimposava cada matí. Vam fer falta anys i algunes complicitats imprescindibles –personals, cíviques, professionals– perquè el seu treball es reconeguera com es mereixia. Perquè el treball de Laura Ballester tinguera el ressó que mereixia. Perquè la veritat informativa i les víctimes de l’accident es reconegueren mútuament.
Barret Films, amb Vicent Peris al capdavant –un altre gran periodista del terreny!– i Jordi Évole i el seu programa especial a La Sexta sobre la “gestió” de l’accident i les seues conseqüències, multiplicaren exponencialment l’impacte informatiu i la recepció dels treballs de Laura Ballester. El mitjà és el missatge, deia MacLuhan. I, en efecte, la televisió multiplicava la difusió social d’unes investigacions quasibé artesanals. Les xarxes virtuals l’han universalitzat més encara.
Ara, de tot allò, Laura Ballester n’ha fet un llibre : Lluitant contra l’oblit (Ed. Sembra). Jo me l’acabe de llegir en dues sessions, sense capacitat de deixar passar ni un segon fins que me l’he acabat tot just ara. I, malgrat això, amb la temptació de deixar-lo de costat, des d’ahir, cada cinc minuts. Per una raó que vostès entendran fàcilment si el llegeixen –que l’han de llegir. Perquè costa molt de tirar-se a la cara tota aquesta informació sense sentir repugnància de moltes coses que hem viscut en directe. Sense reprimir una justificada violència contra determinats energúmens de la nostra classe política i mediàtica. Sense sentir un cert autoodi contra nosaltres mateixos, que no vam reaccionar col.lectivament fins que Jordi Évole ens ho va passar per la cara! Fins que Évole ens va plantar davant del nostre propi espill trencat.
En fi, deixeu el que estigueu fent i llegiu aquest llibre de Laura Ballester. He estat a punt d’escriure “aques llibre de periodisme d’investigació”. Però me n’he penedit de seguida. Periodisme d’investigació és una redundància tan alta com el Miquelet de la Seu. Periodisme. Punt i avall. Entre totes les definicions de periodisme, la millor (i no sé de qui és) és aquella que afirma, senzillament, que el periodisme és informació + Context.
Això mateix és el que ha fet Laura Ballester : informació + context = periodisme. Tan fàcil com això. Tan difícil de trobar. Curt i clar : Un gran llibre, una gran periodista. Llegiu-la, per favor.

Un pensament a “Lluitant contra l’oblit

  1. Isabel Garcia Canet

    El llegirem! ho tenia previst, però lLegint-te a tu ara, fa ganes de llegir-lo! Merci i una breu ressenya, però neta i aguda! no cal més, perfecte!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *