En el dia de les llibreries

image

Avui, 28 de novembre, celebrem el dia de les llibreries. Ací us deixe un article que vaig publicar al Periódico de Catalunya a propòsit del tancament de la llibreria Catalònia de Barcelona. Ara forma part del meu llibre La desconnexió valenciana (PUV ed.). El podeu trobar, com és natural, a la vostra llibreria de referència.

LA CIUTAT DE CATALÒNIA

Fa uns dies es va saber que l’emblemàtica llibreria Catalònia de Barcelona tancarà les portes després de més de 80 anys d’activitat. La premsa ha tractat la notícia amb sentides elegies per l’activitat cultural que desapareix de la ciutat. Els visitants assidus perdem a més una estació de referència en les nostres passejades per Barcelona. A propòsit de l’anunci, el director de Catalònia, Miquel Colomer, es lamentava que, després de superar «una Guerra Civil, un incendi devastador i un conflicte immobiliari», l’empresa hagi d’abaixar la persiana per motius econòmics. «La crisi, més accentuada en el sector del llibre», explicava Colomer, «ha generat en els últims quatre anys una disminució de les vendes que impossibiliten la continuïtat de la llibreria».

És ben sabut que el sector del llibre, com el de la indústria cultural en general, està en caiguda lliure pels devastadors efectes de la crisi sobre els ecosistemes cultural i comunicatiu i sobre la capacitat de consum dels ciutadans, no ho oblidem. Es tracta, sens dubte, d’un desafiament impossible de resoldre només amb la invocació a la resistència i a la cultura de peatge, tan nostres. La desaparició de Catalònia s’inscriu, al meu entendre, en una espiral de canvis que exigeixen respostes enèrgiques des de les esferes polítiques, socials i econòmiques, inclosa la planificació urbana, perquè el que hi ha en joc és ni més ni menys que un model de ciutat. La concentració empresarial de les editorials, distribuïdores i xarxa de punts de venda dels productes culturals deixa poc de marge al comerç minorista. En la meva opinió, la crisi del teixit urbà –penso en les llibreries, però també en els cafès i restaurants de gestió familiar o en els forns tradicionals– és la punta d’un iceberg que els governants no volen veure i que amenaça d’arrossegar un model de vida gairebé tan vell com el Mediterrani. El tancament de Catalònia no és només una pèrdua irreparable per al sector del llibre, sinó per a una ciutat cada dia més parasitada per cadenes de distribució de qualsevol producte a gran escala que no respecten cap dels valors cívics ni empresarials que els nostres governants defensen durant les campanyes electorals. En aquest context, la innocent retòrica del model comercial de proximitat i Barcelona, la millor botiga del món no passa d’inofensiva propaganda sublimatòria a imatge d’uns Jocs Florals del sector.

André Gide solia repetir que «el món és on compro el pa i el vi cada dia». Doncs bé, la llibreria, segons la meva manera d’entendre la vida social, és tan important per a la ciutat com el forn de pa o la botiga d’ultramarins. La xarxa de llibreries, en aquest sentit, compleix un servei públic tan rellevant per a la qualitat de la vida urbana com el capital social que atresoren els elogiats mercats de Barcelona. Llocs, tots ells, de gènesi i difusió de l’opinió pública més primària, la que es basa en la trobada física i el diàleg. No en va, un altre francès de naixement, George Steiner, defensava «el carrer, el cafè i el mercat» –potser es va oblidar de la llibreria perquè a un parisenc li deu semblar massa obvi– com a espais de reproducció d’un cert model social europeu. Sense cap dubte, una ciutat és alguna cosa més que el parc temàtic del seu propi patrimoni o l’espai geogràfic que porta el nom del seu club de futbol.

Paral·lelament a tot això, els militants de l’esnobisme reciten el mantra de les noves (?) tecnologies com últim gran relat i panacea salvadora de totes les crisis que van planen sobre la ciutat global. Fa un parell de mesos, Barcelona va celebrar amb tota la seva trompeteria política i mediàtica l’Smart City Expo World Congress, un esdeveniment que va reunir experts de tot el món «per crear, gràcies a les noves tecnologies, unes urbs més sostenibles i que garanteixin als seus habitants una qualitat de vida més elevada». No em posaré tecnòfob, per descomptat, però compte, gurús meus, que fins i tot Silicon Valley, meca dels desenvolupaments del silici i el microxip, pateix freqüents talls Havana style de subministrament elèctric, conseqüència de les privatitzacions d’aquest crucial sector energètic. Siguem modestos. Potser l’ideal noucentista de la Catalunya-ciutat hauria de rebaixar els plantejaments i limitar-se a una defensa de Barcelona com la capital europea més pròxima que compartim els habitants de l’Eix Mediterrani (abans Països Catalans). Una capital on la gent viu, es passeja i compra el pa del dia, el diari i potser un llibre. L’anunci que l’espai de la llibreria Catalònia serà ocupat per una franquícia de la cadena McDonald’s sembla un avanç metafòric de la pitjor metamorfosi imaginable: una Barcelona en trànsit cap al model americà de ciutat, un model, per cert, que ja han abandonat els mateixos alcaldes de Nova York i San Francisco, implicats ara en la recuperació d’espais públics i parapúblics de les seues respectives ciutats. Com per exemple, les llibreries.

El Periódico de Catalunya, 14/1/2013

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *