Cava valencià

image

Acabe de trobar aquesta fotografia que corre per les xarxes virtuals. No sé si és actual o algú l’ha recuperada i reutilitzada. Siga com vulga, la fotografia respon a un cert estat mental d’alguns ciutadans d’ací a la vora. No ho negaré. Els conec de ben a prop. La troballa m’ha fet recuperar un article que vaig publicar el 2006 i que, ben mirat, respon a un altrw estat mental, potser complementari. En fi, cadascú per allà on l’enfila. I tal dia farà un any.
Ací el tenen, amics i amigues :

cava valencià
Deixa una resposta
CAVA VALENCIÀ

Toni Mollà

2006

Acabe de topetar-me amb aquest article del 2006. Com si fóra d’ahir mateix.

La setmana passada vaig conèixer un productor valencià de cava. Estava exhultant. La campanya promoguda contra els productes catalans ha fet pujar la demana del seu cava valencià fins al punt d’esgotar-li’n les existències i superar les millors previsions. Fa quinze dies que no té ni una botella de l’espumós produït als seus cellers a partir dels propis ceps. Però com que un bon valencià no la pensa que no la fa, ha tingut una idea genial. I ho és, certament: inigualable. S’ha dirigit a un productor de cava del Penedès i li ha ofert comprar-li’n els excedents produïts per la campanya de boicot contra els productes catalans. El productor català ha venut al seu col·lega del sud de la Sénia tot els cava català criat a Catalunya que la xenofòbia valencianoespanyola (perdoneu-me la redundància) li havia deixat al celler.

Tot s’ha de dir: el productor valencià ha pagat al català un preu extraordinari, el mateix que el productor català hauria cobrat en el mercat obert. Tots dos han eixit guanyant de l’operació. Amb un afegit: el cavista català s’ha estalviat els costos de la distribució i la promoció, que són gairebé el cinquanta per cent del preu de cada botella en el comerç. Aquestes despeses també se les ha estalviades el cavista valencià, ja que la campanya promocional l’han dissenyada gratuïtament per mòbil, per boca a boca i per tots els mitjans des de totes les esferes els xenòfovs de vora séquia que ens rodegen. Al meu mòbil, per exemple, m’ha arribat el següent missatge procedent d’un telèfon públic de l’administració valenciana: “Campaña un mes sin productos catalanes. Entre todos podemos acabar con esta locura ! Pasalo !”. El resultat és perfecte perquè guanyaran diners els productors de dalt i els de baix en una sinergia demoníaca que només el dimoni emplomallat hauria estat capaç de dissenyar. Podem insultar-nos i arrapar-nos en públic, si voleu. Mentrestant, els que es juguen els euros aniran adaptant-se al medi i a l’oratge, com és natural. Ni que siga amb una col·laboració underground.

Pensat i fet: el meu conegut ha etiquetat el cava català amb etiqueta valenciana i l’ha venut com si fora de ceps descendents directament de la Cova del Parpalló. Tothom li ha elogiat el cava d’enguany. Fins i tot jo, que, amb tota la confiança del món, li he dit, després de tastar-lo, que “semblava català”. Com que hi havia roba estesa, ho ha negat amb tota la seua força i contundència d’empresari agraït als anticatalanistes caps de suro. I m’ha regalat sis botelles per comprar el meu silenci: “no ho digues a ningú”, m’ha repetit fins a tres voltes i, jo, per descomptat, no obriré boca per a dir res d’això. De manera que passeu-ho per escrit però no ho digueu a ningú. En fi, enguany molts valencians beurem cava català etiquetat com a valencià. Talment, la qüestió de noms de Joan Fuster. Els més burros dels valencians poden continuar fent el burro, però l’empresariat valencià va a la seua. Va fent Països Catalans com s’han de fer: sense soroll, però sense deixar perdre una pesseta. Com s’ha fet sempre, d’altra banda. Bon profit i bon nadal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *