Temps d’estiu

J.M. COETZEE
Temps d’estiu / Verano
Ed. 62/Mondadori
2010

Tercera part de la trilogia suposadament autobiogràfica del Nobel sud-africà J.M. COETZEE. Magnífica com les dues anteriors d’aquesta línia de treball –Infantesa (1997) i Joventut (2002)–, Temps d’estiu respon a un gènere híbrid més enllà de la ficció novel·lada i de la literatura memorialística en què Coetzee –com, entre nosaltres, Javier Marías o Vila-Matas– n’ha esdevingut mestre major. Com en les anteriors obres, Coetzee fa servir una prosa directa, a vegades fins i tot aspra, servida amb una estructura narrativa complexa i personalísssima. Temps d’estiu, com tota l’obra d’aquest autor de culte, exigeix, a més, una posició activa del lector en la recepció. El gaudi, per tant, s’amplia amb la satisfacció de l’esforç –una virtut cada dia més menystinguda pels sacerdots de la literatura de la frivolitat. No apte, per tant, per a lectors de vora mar, Temps d’estiu deixa un regust de satisfacció a qui és capaç d’endinsar-se en les entranyes de la complexitat de la vida de l’autor –o del personatge–, que, si bé es mira, pot ser la del mateix lector a la recerca del propi estranyament. Al cap i a la fi, tots nosaltres (també) som uns altres. O voldríem ser-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *